|
L’antic
municipi d’Horta va néixer al voltant de la casa de Guillem d´Horta
(segle XII) i de l’esglèsia de Sant Joan, incloent-hi també Sant Genís
dels Agudells . Fou un nucli agrícola fins al segle XIX: llavors
esdevingué una zona residencial de classe mitjana. Entre 1.845 i començament
del segle XX, la població del municipi d’Horta passa de 1.885
habitants a 6.035 h. És un període pròsper. La zona urbana va avançant
i els propietaris de masies i torres les van venen com a solars per a la
construcció.
Horta poc a poc, esdevingué un nucli important
d’estiueig. Gent benestant de Barcelona bastien torres modernistes, en
principi per passar les vacances estiuenques, però després, els fills
hi restarien tot l’any.
Amb l’arribada del
tramvia eléctric ( 1.901) s’accelerà la dependència d’Horta a
Barcelona, a la qual fou annexada el 1.904. Quan es feu l’annexió, el
municipi d’Horta estava dividit en dos districtes, amb dos barris
cadascun:
Districte
primer , barris primer i segon – Comprenia el poble en el sentit més
estricte, des de la plaça Major(Santes Creus) fins més amunt de l’església
vella (final del carrer Campoamor).
Districte
segon, barris tercer i quart, el constituïen els nuclis veins de la
Clota, el Coll, Vallcarca, Sant Genís dels Agudells i els Penitents.
|
|
A
més d’aquests nuclis inicials, al llarg del segle XX s’han format
els barris del Carmel, la Clota, la Farigola, la Font d’En Fargues ,
el Maduixer, Montbau, els Penitents, la Teixonera i el Parc de la Vall
d’Hebron. El 1.984 Horta es converteix en el Districte 7 (Horta-Guinardó).
El tunel de la Rovira, inaugurat el 1.988 ha millorat molt les
comunicacions del barri.
Entre
les construccions històriques més característiques d’Horta hi
trobem el santuari de la Mare de Déu del Coll o de la Font-rúbia , el
monastir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la capella de Sant Cebrià
, el laberint i algunes masies , com Can Fargues, Can Cortada , Can
Mariner i Can Travi Nou. Entre les associacions hi destaquen l’Ateneu
Cultural Obrer, el Club de Tennis d’Horta, el Foment Hortenc, els Lluïsos
d’Horta ….
Podríem dir que actualment
Horta segueix conservant les característiques pròpies d’un poble :
relacions de veinatge, el caliu del barri, les tradicions, els esplais i
un comerç viu i competent, de confiança. Un comerç
que dinamitza la vida quotidiana del barri contribuint a que
Horta mantingui la seva
identitat .
|
